Hola amor!!!
Quan llegeixis aixó ja seràs la flamant Doctora Aguiló!!!
Semblava que no havia d'arribar mai aquest moment, eh! Qui m'havia de dir que aquella piltrafilla que va aparèixer un dia al labo acabaria sent una Super-Doctora i que s'enduria un trocet del meu cor!
Recordo perfectament el dia que et vaig coneixer. Començaves la tesi i estaves molt il.lusionada per fer-la i per venir-te a viure a Barcelona, amb el David. I des de d'aquell recordo milers de dies que he passat amb tu, la majoria al labo, però també fora i més enfora encara. La majoria d'ells rient, però també plorant (como no!!) i corrent al voltant de les poiates.
Ara que ja has acabat aquesta etapa i ja no podré tornar-te a treure els tubs de la centrífuga, no tindrem més remei que trobar-nos als bars.
Brindo por ello!
Enhorabona, Doctora Aguiló!
Ah, se m'obidava!!! I ara t'empenedeixes d'haver vingut a Barcelona?!?!
MUAK
CRISTIMAYO

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada