Però qui ha dit que perquè una relació sigui bona calgui que els seus membres s'entenguin a la perfecció? Qui ho digui, s'equivoca. Amb la Xisca he compartit moments boníssims, en els que no calien paraules, ni directrius concretes. D'altra banda, i potser sense ni saber-ho, m'ha ajudat en moments clau dels meus últims dos anys. Bé, la paraula "ajudat" es queda curta. A vegades l'empenta per aixecar-se ha de ser tan gran, que no es pot definir com una "ajuda".
La Xisca parla molt. Sempre dient que la Cris té tan de rotllo però ella....agafa't! I crec que parlo en nom de totes les ruckies si dic que amb les seves xerrades ens ha fet com de "mama científica" a totes. I dic mama, perquè és aquella persona que et diu les veritats que un ha de sentir per fer-se gran però que normalment, són difícils de pair. A primer moment, fins i tot penses que és impossible que allò que t'ha dit i que et senta tan malament sigui pel teu bé, però és només qüestió de temps el resignar-se a veure que l'únic que està fent és preocupar-se per tu.
Prou rotllo per avui, només una foto, que m'encanta, i tinc de fons d'escriptori des que he entrat a formar part d'aquesta família. (falta gent, perdó, no és res personal! :) )
Un petonet SUPER DOCTORA, i felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada