Avui és el dia...el dia que s'acaba tot, potser comença.
Vòmits, nervis, plors, dubtes, records, records, records...massa emocions, contenció total per no començar en un mar de llàgrimes del que després no puc sortir. No he volgut pensar. No he volgut imaginar un futur sense voltros, sense les cançons de na Mariona, els plors de n'AnaLu, la meva gran Ana, el meu espai Mallorca (Mar), la germana gran Joana, el minicurcó i el curcó (Elena i Joan Carles), en Pedro, en Diego, que fort! tinc vertigen, em marejo, pànic, de sobte no vull continuar, em planto...penso que era ahir que hi havia na Cris i na Nuria i ens quedavem fins les 1000 fumant en el lab, i el temps corre massa de pressa, torno a marejar-me...vull marxar? vull perdre'm tantes coses? Mallorca, la meva família, els meus amics, les meves arrels. NO VULL, sols se que ara no vull...millor deixar de pensar, deixar de plorar tot el que no he pogut plorar davant de vosaltres, perque mai us podreu imaginar el que ja us estic enyorant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Hola guapa...hoy he entrado en el blog porque tenía la intuición de que habrías escrito algo...y no...no me he equivocado...son ya muchos años...
Ánimo Xis, los cambios siempre son duros y cuando cierras una etapa en la vida, es inevitable mirar hacia atrás y sentir nostalgia por todas las cosas vividas,no te preocupes, pronto pasará...y volverás a sentir de nuevo esa mezcla de incertidumbre y emoción que acompaña cada nueva etapa en nuestras vidas!
Un beso
que bonic
:)
JA se't troba a faltar
Aquest bloc ha de moure's, està molt parat.
Tot i que els seus col.laboradors hagin canviat de vida caminant cap endavant, Dra. Aguiló és una cosa en comú, un lloc de trobada.
Bon dia Jaume.
Publica un comentari a l'entrada